El Camí de la Vinya Nova o Camí del Pont, es comença a forjar entre oliveres centenàries, 
de la mil·lenària masia de la Vinya Nova.



La masia de la Vinya Nova entre les sevas apreciades oliveres, 
integrada en l'incomparable marc natural de la Muntanya de Montserrat.


 Imatge de la canal on transcorre enredat al Camí de la Vinya Nova,
sota l'atenta mirada de Sant Jeroni.


Olesana i Vera, són les dues varietats d'oliveres de qualitat centenària,
que produeixen l'oli de la Vinya Nova.

Consells per a dos camins...

Canals increïbles per Camins de somni.

Majestuós Pont.





Entorn mil·lenari.



Fent camí per gaudir del moment, del paisatge, del lloc...



En arribar al cim, Cavall Bernat et dóna la benvinguda.

Imprimeix mapa de rutes o descarrega track.

Continue Reading


Cigala, Cigarra, Cicadidae. Tots la sentim cantar, però ningú la veu.





Tenen un desenvolupament vital que pot durar 17 anys. De nimfes viuen soterrades i d'adults sobre vegetals, alimentant-se de la saba mitjançant un aparell bucal suctor. El cant que emet produït mitjançant la freqüència de vibració de l'aparell estridulatorio, consta de membranes quitinosas anomenades timbals, i de sacs amb aire en funció de caixes de ressonància. El cant que emet pot arribar als 86 Hz.
Continue Reading


Papallona colibrí, Esfinge colibrí, Macroglossum stellatarum. 
Anomenada per la seva mida i forma de volar.




Espècie migratòria que es nodreix del nèctar de les plantes, i la trompa que empra per a libar el nèctar, té la mateixa llargada que el seu cos, embolicada des de la seva boca. És de gran interès per als professionals, sobretot per la funció de pol · linització que desenvolupen, en les flors que tenen tubs llargs i estrets. El batre de les seves ales és impressionant, al voltant de 85 aleteigs per segon.





 Olors aleteig colors i mel, la vida batega en silenci ...





Se sent atreta per la sàlvia, la papalona colibrí.





Papallona colibrí i romaní.
Continue Reading

L'any 1995, es va reintroduir a la Muntanya de Montserrat la Cabra pirinenca, procedent dels Ports de Beseit.



El mascle, més gran que la femella, pot pesar més de 100 kg. Destaquen les seves enormes banyes en forma de V, que faran servir enèrgicament a la tardor, per disputar-se el domini. 


Assajant, joves no tan joves i grans.



La Cabra pirinenca és un medi natural molt eficaç en la prevenció d'incendis, 
brosteja les branques baixes dels arbres i els arbustos.


I tu qui ets???



És clar qui mana...



Un bon ramat prenent el sol.



Et poden sorprendre en qualsevol lloc de la muntanya.


Es desplacen en grup.



Posant per la foto.



Inquietes, sempre buscant per tota la muntanya.



Competint pel domini.



Per perillós que sembli, s'atreveixen a joguinejar en parets verticals.

COMPROME.S.O.S.!!!
M'interessa la natura?.. Conec el lloc triat per a la meva activitat?.. Necessito informació?..
Especialment en època de cria.




Continue Reading

Les parelles adultes viuen tot l'any en territori abrupte, prefereixen el clima assolellat i poc plujós. Els joves en canvi s'estableixen temporalment en arees mes planeres. Fan el niu en cingles, normalment postes de dos ous, al febrer o març. 



La seva població ha patit un descens considerable en les ultimes decades, produït sobretot per esteses elèctriques, basses amb parets llises i molèsties en llocs de cria. Declarada espècie en regressió, vulnerable i protegida, és objecte de mesures de conservació especials el seu hàbitat. L'escàs nombre de cries anuals i l'elevada mortaldat que pateixen abans d'arribar a la maduresa, implica que siguin insuficients per cobrir les baixes de la població adulta.
COMPROME.S.O.S.!!!
Continue Reading

És una espècie protegida i en procés de recuperació, integrada afortunadament a la Muntanya de Montserrat.



És la criatura més veloç del planeta, pot superar els 300 kmts. 
Les femelles són més grans que els mascles i de coloració més fosca. 
No fan nius, niuen a sortints rocallosos als penya segats, aprofitant cavitats a la roca o utilitzant el niu d'altres espècies. 
Durant març i abril posen de dos a quatre ous i els covan durant un mes. 
Després de quaranta-cinc dies ja poden volar i solen viure uns quinze anys. 
Caça les seves preses sempre al vol.

Continue Reading

Són els diferents noms amb què s'anomena el mes petit dels voltors, tot i que fan gairebé dos metres d'envergadura.



 Au en regressió, que per sort podem gaudir de la seva volada, a la Muntanya de Montserrat.
Passen l'hivern al'Àfrica i creuen l'estret a començaments de Març, període per posar els ous fins a l'abril. Sobreviu un jove voltor que creuarà l'estret amb els seus pares, on passarà els primers cinc anys de la seva vida, fins a assolir la maduresa sexual. Tornant novament per formar una nova família i reproduir-se, ocupant cada parella el mateix territori any rere any. Retornant a l'Àfrica a finals de setembre.


COMPROME.S.O.S !!!
M'interessa la natura?.. Conec el lloc triat per a la meva activitat?.. Necessito informació?..
Especialment en època de cria.
http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR/menuitem.5fbcc9934b5f463053b88e10b031e1a0/?vgnextoid=f148b3e66f393310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f148b3e66f393310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

Continue Reading
NewerStories OlderStories Inici

© Copyright 2015 Blogger Templates Designed by VeeThemes, Powered by Blogger