Papallones Muntanya Montserrat


A Montserrat podem gaudir de la presència d'espècies amenaçades o extingides en països d'Europa.





Papilio machaon, Rei o Reina. A Europa Àsia i Amèrica, és de les papallones més estimades. 
És reprodueix en tres generacions de primavera a tardor, de vol ràpid neguiteja entre flors i nous camps. Encara que de tant en tant li agrada reposar, prenent el sol amb les ales obertes. 
Disposen d'un òrgan que treu líquid pudent, per espantar els enemics.







Papallona zebra (Iphiclides podalirius) Espècie protegida per la seva escassetat, en diversos països europeus. Per la seva grandària i elegància, és una de les papallones més apreciades de la fauna europea. Disposen d'un òrgan que emet un líquid pudent per espantar enemics.






Atalanta (Vanessa atalanta) Papallona migradora de distribució molt àmplia, 
a Europa Àsia i Amèrica. El nom d'Atalanta per la seva força i bellesa, prové d'una dona
 de la mitologia grega forta i femenina, que es va enfrontar als obstacles de l'època 
per negar-se a seguir les normes del sistema.






Bruixa (Kanetisa circe) Espectacular papallona d'ales negres, amb taques blanques a la part dorsal 
i críptiques a la cara ventral, que li serveixen de camuflatge quan es posa a les pedres 
o escorces dels arbres. 
Vola a l'estiu, deixant caure els ous al vol entre gramínies. 
Disposen d'un sofisticat sistema de comunicació, tenen la capacitat d'emetre sons a través de la estridulación, so semblant als de certes llagostes.






Blaveta (Polyommatus icarus). Aquesta papallona malgrat la seva mida mitjana és una de les papallones més benvolgudes i més belles. El seu cridaner colorit presenta en les femelles l'anvers de les ales de color marró, encara que de vegades amb matís blavós.


Vola de març a octubre en tres generacions. Es mostren molt agressives amb els mascles de la seva espècie que envaeixen el seu territori, arribant a enfrontar-se a altres insectes.
És una espècie neguiteja i difícil de fotografiar i quan aterra, manté les ales plegades dificultant la seva observació.


Curiosament les erugues són cuidades per formigues. Les larves produeixen nèctar, comunicant-se a través de sons i vibracions, a canvi de protecció i cura contra els paràsits.




Charaxes jasius. Espectacular acolorit formes i mida, de la Papallona de l'arboç.






Gonepteryx Cleopatra, bella d'enlluernadors colors. És una mena pròpia de la conca mediterrània, amb el cicle de vida més llarg i de les primeres a començar a volar, de febrer a octubre. 
La seva mesura alar es de 45 a 55 mm, i el seu aliment favorit és l'aladern.









Cynthia cardui, Vanessa cardui, és una papallona migradora que anualment pot fer deu mil kmt.
Està present en totes les zones temperades dels continents, afavorida per les abundants varietats de cards que tant li agradenForta i poderosa té un vol ràpid i precís.




Zygaena lavandulae, de limitada localització al vessant mediterrani europeu. 

És de grandària mitja, té una mesura de 30 a 40 mm. Esta classificada com papallona nocturna per les seves característiques, però aquesta espècie prefereix l'activitat diürna. 
Tenen una bella i cridanera coloració, que informa als seus predadors sobre el perill tòxic que representen. El seu cos conté substàncies verinoses derivades del cianur. 
Espècie activa de maig a l'agost, realitza vols curts i es deixa fotografiar.





Brocat variable (Euphydryas aurinia) és la Donzella del Lligabosc. 
Viu a les zones protegides i parcs naturals. Mena protegida al Conveni de Berna i inclosa en el llibre vermell de les papallones europees en categoria vulnerable. 
És bona indicadora de l'estat de conservació dels hàbitats, per la cual cosa es considera espècie d'interès comunitari. En països d'Europa han arribat a desaparèixer. 
Per diferenciar-les a cop d'ull d'espècies semblants, el traç més cridaner són els punts negres de les ales posteriors, que mancan a les anteriors. El seu hàbitat idoni es troba entre roures i la indispensable presència del Lligabosc, on duen a terme la posta dels ous i es nodreixen les larves. 
La nimfa es situa sota el full del Lligabosc, oferint durant la metamorfosi bonics i diferents colors durant quatre setmanes. D'adults prefereixen el nèctar de cards i orquídies.







Melanargia Galathea és molt comú a Europa i la zona nord des Pirineus. 
Vola de maig a setembre i curiosament posa els ous, d'un en un i al vol.





Aurora groga (Anthocharis euphenoides) És una espècie amenaçada, 
inclosa en el Llibre Vermell de la UICN. Extingida totalment o parcialment en diversos països d'Europa, però ben distribuïda en el territori Català, on vola en una única generació d'abril a juliol. 







Arethusana arethusa dentata, espècie molt escassa. 
Es localitza al sud de França i nord de la Península Ibèrica. 
Mostren l'ull alar en cas d'alarma i aquesta m'esta avisant, 
perquè no apropi més l'objectiu.





Papallona de l'alzina, Satyrium Esculi, és una mena mediterrània.
De grandària mitja amb una mesura alar de 30 a 35 mm. Acostumen a fer servir les mateixes àrees de reproducció any rere any, prop dels boscos d'alzines i roures. Vola al llarg de l'any en una sola generació, del juny a l'agost.





Papallona Colibrí, Esfinge Colibrí (Macroglossum stellatarum)
Espècie migratòria que es nodreix del nèctar de les plantes, i la trompa que empra per a libar el nèctar, té la mateixa llargada que el seu cos, embolicada des de la seva boca. És de gran interès per als professionals, sobretot per la funció de pol · linització que desenvolupen, en les flors que tenen tubs llargs i estrets. El batre de les seves ales és impressionant, al voltant de 85 aleteigs per segon.

Olors aleteig colors i mel, la vida batega en silenci ...







Cigala, Cigarra (Cicadidae) Tots la sentim cantá, peró ningú la veu.
Tenen un desenvolupament vital que pot durar 17 anys. De nimfes viuen soterrades i d'adults sobre vegetals, alimentant-se de la saba mitjançant un aparell bucal suctor. El cant que emet produït mitjançant la freqüència de vibració de l'aparell estridulatorio, consta de membranes quitinosas anomenades timbals, i de sacs amb aire en funció de caixes de ressonància. 
El cant que emet pot arribar als 86 Hz.